"Simfonia del Desert" és la història d'un somni simbòlic i recurrent de moltes persones, que en aquest relat protagonitza el pelegrí: deixar tot el que han estat els fonaments vitals per emprendre un difícil camí a peu pel desert sense cap altra fita que no sigui la d'entendre la humanitat i la transcendència de la seva ànima. Entre ells, l'existència de dos éssers, Nabuc i Tupark, que representen el bé i el mal respectivament i que es presenten amb la figura d'un petit ocell i d'un gall d'indi. El temps en què transcorre el relat és atemporal i l'espai situat en algun lloc inconcret de l'Orient Mitjà. Sovint podem trobar en els diferents capítols aspectes surrealistes, segurament perquè la mateixa vida també ho és.