Raig és endinsar-se en els contrapunts de la vida sensible i les cavil·lacions que comporta. És la vivència d’una veu poètica escindida entre la malenconia i la certesa de l’essència contradictòria de l’home (l’autoengany, el somni, l’excusa, les dualitats torbadores...) d’una banda i, de l’altra, la salvació que proporcionen el sexe, l’amor, l’amistat, la creació poètica i artística en general o la contemplació de la natura.