Lolita Bosch va néixer a Barcelona el 1970 i ha viscut a Albons (Baix Empordà),els Estats Units, l'Índia i, durant deu anys, a Ciutat de Mèxic. És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en lletres de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic. Ha escrit literatura infantil i juvenil, gèneres que li han aportat diversos premis, i en català ha publicat Això que veus és un rostre (2005), amb què va guanyar l'Òmnium Cultural d'Experimentació Literària el 2004, i Elisa Kiseljak (2005), publicada en castellà dins del recull Tres historias europeas (Caballo de Troya, 2005). Qui vam ser (Empúries, 2006) és la seva darrera novel·la.

A partir d'una trucada, una veu femenina i anònima rememora en primera persona una història d'amor que va marcar la seva vida ara fa uns anys. Amb gran sensibiliat, la protagonista es confessa davant del lector i repassa les diferents etapes d'una relació intensa que va començar en una pensió de carretera i que, a cavall entre dues ciutats sense nom, s'ha anat desintegrant lentament fins que només en queden els objectes que la van definir: un àlbum de fotos, un dinosaure diminut, algunes cartes, una caixa de metall taronja i unes postals.

Escrita amb maduresa i gran destresa narrativa, Qui vam ser és una personalíssima interpretació del món de la parella contemporània i una lúcida exploració del buit existencial que deixa un trencament sentimental, i confirma Lolita Bosch com una de les veus narratives més originals i innovadores de la nostra literatura actual.

"L' autora ha suprimit les adherències innecesàries, els luxes superflus, ha llepat la prosa fins a allisar-la del tot i l' ha tibat fins a eliminar-ne les arrugues. El resultat és (un conte) llarg, singular, ben trabat, de paraula calmosa, que avança sense entrebancs i que ha aconseguit crear un imago mundi que es distingeix de la llunyania" Gemma Casamajó, Avui Cultura

"Lolita Bosch se ha cargado la retórica, y ha construido un relato con los elementos mínimos. La historia se sostiene sobre una pauta perfecta y, sin grandes aspavientos, adquiere una resonancia universal" Juliá Guillamon, Culturas, La Vanguardia