Volem saber i aquest desig de saber és l’expressió d’una de les inquietuds més pregones de l’ésser humà. La transparència ens permet, literalment, transcendir, anar més enllà del vidre, creuar un límit, passar una frontera, mentre que l’opacitat no obre camp de visió, no permet entreveure mínimament res del que hi ha més enllà. Anhelem la transparència, però no som conscients dels problemes que es poden derivar de la cultura global de la transparència. ¿Realment ho volem saber tot? ¿Vertaderament estem capacitats per digerir-ho tot? ¿Podrem suportar les piles d’escombraries que s’acumulen a les golfes de les institucions? ¿Els secrets de família guardats des de la infància? ¿Les trampes i hipocresies dels qui suposadament ens estimen? ¿Tindrem fetge per poder-les pair? ¿Estarem disposats veure com s’ensorren grans mites de l’honestedat? ¿Quanta transparència pot arribar a digerir l’estómac social? ¿Quanta dosi de realisme podem empassar-nos per viure i quanta dosi d’idealisme ens cal per construir horitzons?