La crònica apassionant d'un temps de misèria i picaresca, de repressió i restriccions. Un estil extraordinari, una llengua viva, una història captivadora. Un llibre que es beu d'un glop. _Quan anàvem a l'estraperlo_ és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l'autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novel·la d'aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d'un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista. Dalt d'una bicicleta, a trenc d'alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d'arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l'estraperlo era una de les poques sortides dignes.