Aquesta és la història d'una pobra òrfena seduïda per un estudiant de Ripoll (si es que tots els de Ripoll són uns barruts...) I realment tot és tan sentimental i fulletonesc com la premisa fa suposar. Ella és una bleda i ell un imbècil que a sobre al final es redimeix en un final d'allò més peripatètic. En canvi, la descripció de l'ambient de les classes populars de Barcelona i sobretot la descripció de l'ambient d'una casa de dispeses plena d'estudiants i personatges peculiars està realment bé. Però el que més em va agradar van ser tres personatges secundaris: l'altre estudiant que viu a la pensió i que realment sí que és un autèntic cràpula que es passa el dia jugant als billars i no va mai a la universitat, la dispesera vanitosa que li encanta que els joves que té a dispesa li facin festes, i també la Madrona, una mare pedaç d'allò més soferta, bona i noble, sense resultar insuportable, perquè té caràcter i sap resignar-se, no com la bleda insuportable de la protagonista. Quan surten aquests tres personatges la cosa millora ostensiblement, però no prou per fer-te oblidar que és una novel·leta insuportablement melodramàtica i passada de moda.