Una emotiva història sobre l’entrega i l’amor per conjurar la mort.

A l’espera del resultat d’una analítica, en Pere seu en un banc a la galeria mig buida de la tercera planta de l’Hospital Clínic el matí d’un diumenge onze de setembre, i té tot un dia buit al davant. “Puc seure?”, li diu una dona estilitzada de cabells i ulls bruns, que voreja com ell la cinquantena i que va vestida amb la inconfusible bata blanca dels pacients.

Aquesta circumstància fortuïta és l’inici d’una jornada de converses i aproximacions en què tots dos descobriran i alimentaran la seva mútua atracció, basada en afinitats subtils, en la necessitat d’escalf i de companyia, i en la por a la solitud i a la mort. Mentre que a ell l’ha deixat la parella, la Maria està casada i té dos fills, però se sent sola davant la prova que li han de fer l’endemà per saber si pateix un càncer que ja creia superat.

Amb una seductora narració ajustada a aquesta trobada casual, accedim a una emotiva història sobre l’entrega i l’amor per conjurar la mort.