“L’aigua i la meditació resten unides per sempre”. Així justifica l’Ismael l’atracció irresistible que sent d’embarcar-se en un balener vers les misterioses mars del Sud. I de mica en mica, aquesta incertesa es va fent més clara: ens trobem davant la lluita personal d’un home, el capità Ahab, contra un animal, la llegendària i ferotge balena blanca Moby Dick. Però per la seva riquesa èpica i pel complex fresc del destí humà que hi retrata, Moby Dick (1851) és més que això. Per les seves pàgines, tenyides tothora d’una atmosfera apocalíptica i fantàstica, hi circula l’etern combat i l’exaltació de la lluita de l’home contra la natura; la contemplació fascinada, a estones altament lírica, de la força cega del mar. “El símbol de la balena és menys apte per suggerir que el cosmos és malvat que per suggerir la seva vastitud, la seva inhumanitat, la seva bestial i enigmàtica estupidesa (...) l’univers de Moby Dick és un cosmos (un caos) no només perceptiblement maligne sinó també irracional.” Jorge Luis Borges