L'Opus Dei enfronta Catalunya i l'Aragó explica com l'obra d'Escrivà de Balaguer (1902-1975) i els totalitaris falangistas dels anys 40 van coincidir en l'intent de segregar de Catalunya les parròquies de la Franja, primer, i la provincia de Lleida sencera, després, per incorporar-se-les a l'Aragó. Els tecnòcrates de l'Opus al govern de Franco van voler fer efectiva aquella alteració sobre els límits territorials de Catalunya i de l'Aragó, que provocà el consegüent enfrontament entre ambdós pobles.El 1995 l'Opus Dei, seguint les consignes del seu fundador i amb el concurs del mafiós del nunci apostòlic i l'administració socialista de Belloch, va violentar mil anys d'història i va aconseguir, finalment,á incorporar les parròquies de la Franja al bisbat de Barbastre, objectiu de tota la polèmica sobre l'art sacre. Per tal d'aconseguir-ho, l'Opus controla els tribunals eclesiàstics, sense divisió de poders, en una farsa sobre la justícia i l'organització judicial, nul·la de dret en els tribunals civils.El llibre també dóna una visió sobre la situació lingüística i l'activisme cultural a la Franja, i sobre la història del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.