Llavor és un poemari que té la seva arrel en el temps soterrat delconfinament i en la potencialitat radical dels cossos en suspensió.A partir de la metàfora de la continuïtat orgànica, dins els poemesde Llavor va creixent també la intuïció d'una altra cadència essencial:el cicle de coagulacions i dissolucions en què tot balla.Passa per tres revolucions, la trajectòria d'un cos, el de la llavor, alvoltant d'un altre cos, el del poema (o a la inversa).