La vida considerada és la primera novel·la de la trilogia Diari de pusil·lànimes, que completen Desirée i Lluny del paradís Diari de pusil·lànimes vol ser un cant als retrets, als tímids, als taciturns, als solitaris,... aquells individus que sempre es topen amb el caire més agut, el sabor més agre, el rostre més hostil de la vida. Davant aquestes contrarietats habitualment s'encofurnen dins ells mateixos i de vegades desemboquen la bogeria. En altres casos, però, la seva resposta és ben distinta: dominats per una megalomania inusitada no es mostren pas febles ni decandits; ben al contrari, sembla que el seu esperit s'enforteix i abasta un engrandiment interior de proporcions il·limitades. És el que ha passa amb la majoria dels personatges de La vida considerada i també amb el propi narrador, Daniel Pascal, que per moments sembla reclamar un lloc entre els pusil·lànimes. La història que ens conta (el període de la seva vida en què coneix Laura), ens mostra un individu pausat, metòdic i silenciós, el contrapunt exacte de l'home d'acció. Tanmateix, en un món cada cop més ple d'objectes i artefactes, però buit del tot d'ànima i esperit, quelcom ens ofereixen els pusil·lànimes. I qui sap sinó ens convé més acceptar-ho i agrair-ho, si no volem precipitar-nos en l'abisme que aguaita dins la buidor.