Les entrevistes, cròniques i relats de La matèria primera situen al lector en l?ara i l?aquí, a la Catalunya de començament d?aquest mil·lenni. Francesc Serés descriu les voluntats que mouen la classe mitjana, els afanys per tirar endavant, però també les contradiccions i els equívocs que constantment els tornen a posar al lloc que els toca, cadascú en el seu món. No hi ha realitat, només hi ha, realitats, narracions de la realitat: camioners que han de comptar quilòmetres, infermeres que no poden dormir, expropiats per trens que mai no podran agafar i teleoperadores de per vida, entre d?altres, entren i surten d?aquest escenari on mai no passa res i tot passa sense que potser ningú no ho vegi. Lluny de la doctrina i de l?opinió, aquest llibre ens parla de la història de la gent que, aparentment, no té cap mena d?història. De la mà de Francesc Serés recorrem tot Catalunya, per carreteres secundàries que travessen l?interior per arribar a la costa i la muntanya, passem per autopistes, avingudes, carrers i entrem dins de les cases i de les vides d?aquesta gent que constitueix la matèria, la matèria primera del país.