En aquest volum, Carles Miralles ens parla de la Ilíada i de l?Odissea, i també dels altres poemes que els antics atribuïen a Homer (els Himnes homèrics, el Margites, la Batracomiomàquia), però ho fa no pas adreçant-se als especialistes, sinó pensant en tots aquells que volen llegir Homer, també i sobretot en traducció, i que reclamen una orientació sobre els poemes i sobre el discurs crític que han generat, des de l?Antiguitat fins als nostres dies. Filòleg clàssic de professió, poeta i amant de la poesia, Carles Miralles té les condicions idònies per ajudar-nos a obtenir tot el plaer i tot el profit que els poemes venerables d?Homer encara ens tenen reservats si som capaços, com ell, de dedicar-los atenció, admiració i intel·ligència.

Carles Miralles (Barcelona 1944) ha aplegat la seva obra poètica a D?aspra dolcesa (Poesia 1963-2001). Ha rebut el premi Salvat Papasseit (1967) i el premi Nacional de Poesia (1992). Catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat Vicerrector, és estudiós del mite i de la poesia dels grecs antics. S?ha ocupat també de narrativa d?època romana i de poesia llatina. Acaba de publicar Studies on elegy and iambus (Amsterdam 2004). Ha traduït sobretot textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Ha estudiat narrativa i poesia del segle XV i alguns poetes moderns, com Verdaguer, Riba, Salvat Papasseit, Foix i Espriu. Va aplegar alguns dels seus estudis de literatura catalana a Eulàlia (1986). Com a crític literari ha rebut els premis Josep Carner de l?IEC (1980) i Serra d?Or d?assaig (1994). Des de 1991 és membre de l?Institut d?Estudis Catalans, del qual ha estat Secretari General. Actualment hi presideix la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica. Col·labora saltuàriament al Suplement de llibres del diari Avui.Amb el nom d?Homer designem una entera literatura que és, potser, el tresor de poesia més important de la humanitat. Es tracta, sobretot, de dos poemes èpics, la Ilíada i l?Odissea, que es troben a l?origen de la literatura grega i també, per tant, a l?inici de la tradició occidental: dos poemes que, al llarg de tres mil anys, han mantingut sempre una plena vigència.