Aquest llibre recull els resultats del periple de Barnils per terres valencianes l 'estiu de 1911 a la recerca dels límits del domini lingüístic català i la zona de transició amb el castellà. L'obra és, essencialment, una representació general del sistema fonètic de la parla de les comarques meridionals valencianes, amb anotacions sobre el lèxic i una completa relació de paradigmes verbals segons la conjugació alacantina. Sobre una base metodològica eminentment positivista, l'autor és capaç d'harmonitzar perspectives i materials molt diversos amb els quals resulta possible arribar a una millor descripció de fets lingüístics de distinta naturalesa. Hi són presents les influències de mètodes com la geografia lingüística i els estudis onomasiològics i etimològics. I la relació de fonts emprades és tan extensa i les innovacions que Barnils incorpora a la seua anàlisi són tan precises que, tan i com apuntà Manuel Alvar, costaria de trobar a tot Europa algú que a començaments del segle XX estigués més actualitzat quant a la recerca sobre les llengües i els dialectes romànics contemporanis.