Castellet, Josep MariaJosep Maria Castellet (Barcelona, 1926) ha tingut un paper destacat en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX. Des de la dècada dels cinquanta ha participat activament en un seguit d'empreses de molta importància, en la seva condició polifacètica de crític literari, intel·lectual i editor. La seva obra comprèn assaigs com La hora del lector (1957), Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971) o Josep Pla o la raó narrativa (1978), antologies de tanta transcendència com Veinte años de poesía española (1960), Poesia catalana del segle XX (1963, amb Joaquim Molas) o Nueve novísimos poetas españoles (1970), i llibres autobiogràfics tan remarcables com Els escenaris de la memòria (1988), Dietari de 1973 (2007) i Seductors, il·lustrats i visionaris (2009).Però, més enllà d'això, Castellet s'ha implicat en projectes que van des de la fundació de la revista Laye fins al Pacte Cultural de Catalunya, passant per l'homenatge a Antonio Machado del 1959, el Congrés per la Llibertat de la Cultura, els diálogos Catalunya-Castella, la Comunitat Europea d'Escriptors, els premis internacionals de literatura Formentor, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o Edicions 62. El 2009 li ha estat concedit el Premi Nacional de la Cultura 2009 a la trajectòria artística i professional i el 2010 el Premio Nacional de las Letras Españolas. Com a exercici preparatori per afrontar l'elaboració de l'assaig Josep Pla o la raó narrativa (1978), el 1973 Josep M. Castellet va decidir portar un dietari. Entre l'11 de febrer i el 13 de juliol d'aquell any va deixar constància escrita dels fets que conformaren el seu dia a dia: les reunions i trobades amb escriptors, periodistes i polítics, les cròniques de diversos viatges, les copes amb els amics... són el punt de partida que dóna lloc a múltiples reflexions i opinions sobre diverses figures i aspectes de la vida social, cultural o política dels darrers anys de la Dictadura: Foix, Pla, Picasso, la universitat, la censura, la difícil lluita personal per intentar viure amb una certa normalitat en l'opressiu ambient de la repressió franquista... Recuperat d'una capsa de cartró on havia quedat oblidat durant trenta-cinc anys, i enriquit amb unes pertinents notes explicatives actuals, Dietari de 1973 obre una finestra al món més íntim de l'autor, alhora que aporta una visió original i sincera d'una època. Escrit dos anys i escaig abans de la mort del general Franco, aquest dietari, segons l'autor, "no pretén més que donar testimoni d'unes vivències personals de tipus cultural i polític envoltades i distorsionades per les agòniques, però encara cruels, cuades d'un règim que ja feia temps que es resistia a desaparèixer."