Quina paraula podria transformar-nos? Quina seria capaç de revelar-nos una veritat simple i lluminosa com una música infinita? En aquests Contes exemplars, Sophia, poeta de la llum marítima i de la transcendència de les coses quotidianes, ens diu aquesta paraula a cau d’orella, com un secret que vàrem oblidar. Ella ens porta per galeries de retrats que són com rostres vius, i ens explica la part desconeguda de contes que, sense saber-ho, un dia també vàrem somiar. Com una aroma que desperta la nostàlgia de temps molt antics, hi ha un misteri sensible que s’escampa per aquests contes, en un llenguatge planer i precís, fins a esdevenir una certesa irresistible.