Clara d'Albe, malgrat presentar-se com una novel·la epistolar, esrelaciona també de vegades amb el diari i ens mostra l'evolució progressivad'una consciència que pateix i una psicologia que emergeix pas a pas.Pel tema i els personatges principals s'assembla a La NouvelleHéloïse de Jean-Jacques Rousseau. Es compon de quaranta-cinccartes, la major part escrites per Clara a la seva amiga Elisa deBiré, a més d'un breu prefaci justificatiu i d'un epíleg narratiu queens conta el desenllaç de la història. Les cartes s'intercanvien entrediferents personatges: Frederic, Clara, Elisa, el senyor d'Albe...Elisa és un personatge virginal que posseeix totes les virtuts, i queper això mereix ésser la confident de Clara. D'alguna manera, cadacarta de Clara és la resposta contradictòria a les objeccions queli fa Elisa. L'interès psicològic de la novel·la rau en l'evolució de larelació entre Clara i Frederic i sobretot en la presa de consciènciagradual dels veritables sentiments que experimenta la noia. Lescartes revelen al lector els progressos insensibles de l'amor i tambéla ceguesa d'una heroïna que es nega a reconèixer la veritat.