No tens sinó un desig. Ai tant de bo no coneguis mai laltre, així com jo que sóc partit en dos, i l un fretura elsplaers naturals, s hi aferra amb tot el cos, mentre l altres arrenca vers el clos, on els avantpassats imperen en laltura. Si entre el cel i la terra suren uns esperits, quebaixin del seu món daurat i m arrabassin cap a una vida ...