La càmera lúcida és un instrument òptic inventat l'any 1804 per Wollaston que permetia als dibuixants, als paisatgistes, als naturalistes o als fisiologistes de dibuixar,áoámés aviat de calcar, la imatge d'un objecte resseguint-ne els contorns amb la punta del llapis.áLa superposició del referent amb la imatge reproduïda, característica de la càmera lúcida., és la metàfora que Roland Barthesfa servir per designar la fotografia: una designació fecunda, en què la presència del referent després de la sevaádesaparició, obtinguda tècnicament mitjançant la fotografia, esdevéála seva particularitat essencial. Visibilitat infinita d'allò que fou, que havia estat allà i que ara somou, altera el subjecte que en mira el deixant; o també el capdevall, experiència del subjecte davant l'evidència del Temps i de la Mort-experiència del dol. Més enllà de l'anàlisi tècnica o sociològica de la fotografia, Roland Barthes ofereix en aquest llibre, a partir d'imatges públiques però també privades, sobretot la fotografia de l'hivernacle, una escriptura fragmentària, corporitzada, de la mort.