LA VIDA NOVA

El vint de juliol era que el meu ull

un dia de gran sol, com qui no vol,

l'ull teu va veure i va dir: "Estic tan sol,

amat, a dintre teu mirar-hi vull".

Lo tot del món, estès com en un full

i barrejat tal potatge al perol,

a l'ull va revelar-se-li d'un vol

amb aquell batibull d'allò que bull.

I va saber que el món era mancat,

llavors, perquè ell i tu no sou tot u.

Anorreat, fet miques, esclafat,

l'ull va pregar a l'ull submergir-se en tu,

una, per retrobar-te en unitat.

Ell no sabia que és, això, el més dur.