Armando Freitas Filho (1940). Carioca de soca-rel. El millor poeta viu (toquem ferro!) del Brasil. Queco i hipocondríac fins al moll de l?os. 40 anys posats per escrit a Máquina de escrever, on aplega tota la seva poesia ?reunida i revista?, i que inclou, encetant-lo, l?inèdit Numeral / Nominal, que el lector català té a les mans, com a llibre senyor de si mateix. Un poeta sempre de guàrdia i en garde, barrejant la paciència de xinès amb l?impuls del tigre («Escriure és arriscar tigres»). A tall ?esmoladíssim? de poètica: «Atenció: mots en tensió». Poemes volants i aproximatius, a la ratlla de, tot i, jugant jugant (amb foc), ja ser-hi, en aquell límit gruat, escrivint «el pensament a mà» per , tot seguit, «teclejar sense dolor, esborrant / absolutament l?error, errar». Josep Domènech Ponsatí