La gresca (A esmorga) és l'explicació dels atzarosos últims dies en la vida de tres personatges marginals, els æamics' Castizo, Bocas i Milhomes, que s'endinsen en un viatge sense retorn per una ciutat submergida en una pluja incessant. Vint-i-quatre hores narrades des d'una .ptica confessional a un jutge que evoca subtilment la repressió del règim franquista, per bé que l'emmarcament temporal correspon a finals del segle XIX. El terme gallec æesmorga' remet a una festa perllongada durant un o més dies, i en la qual l'alcohol, la rauxa, i la freqüentació de tavernes i prostíbuls, en són trets fonamentals. La gresca marca una fita per l'estil innovador, la narració àgil i la tensió transgressora, que trenca amb la tendència costumista i popular de la literatura gallega fins aleshores. Aquesta n'és la primera traducció al català i incorpora els fragments eliminats per la censura franquista, recuperats el 2010.