Aquest és, sense cap mena de dubte, un poemari de maduresa.Josep Civit hi convoca el temps per mirar de recuperarles fites significatives de tota una vida. I com a bon poetas'entreté a mirar d'esclarir on són els límits entre el que diemi el que volem dir, entre el que expressem també com a límitd'allò que el món oculta. No debades, els referents literarisseran també convocats al poema.Com tota mirada en el retrovisor, en aquests versos la vidamostra, en retrospectiva, els contrast entre l'ahir i l'ara. Unavida que no fa concessions, però que tampoc tira la tovallola.