Joaquim Maurín va néixer a Bonança (Osca) el 1898. Una historiadora aragonesa, Anabel Bonsón, explica aquí els moments principals de la vida de Maurín. Fou mestre al Liceu Escolar de Lleida, i el professor lleidatà Jaume Barrull ens conta la relació estreta entre Maurín i aquesta ciutat, que esdevindria una de les bases de la seva activitat política. Aquesta activitat el portà al comunisme, i el professor anglès Andrew C. Durgan analitza els alts i baixos de la seva relació amb el moviment comunista internacional. Allò que impulsava Maurín a l'activisme polític era un sentit ètic de l'organització militant, que el professor barceloní Antoni Monreal desclou, al mateix temps que ressalta els trets principals de la seva interpretació de la societat espanyola que volia ajudar a transformar. Maurín, silenciós, tímid, era també calorós amb els seus companys de lluita. Antoni Siurana, batlle de Lleida, exposa els efectes, en generacions posteriors, de l'exemple de Maurín, i Vicenç Ximenes el recorda de quan ell era ¡ove. Maurín morí a Nova York el 1973, als- 75 anys. Víctor Alba, que el conegué als mítings, al partit, a la presó i a l'exili, ens dóna una impressió de com era l'home. Tot plegat ens fa viure una de les figures més erppeio- nals del moviment obrer.