Escobar entrevista a una quarentena de persones sense llar.

Segur que hi heu passat pel costat i no els heu vist. O ho heu fet veure. Envoltats de parracs i de cartons. Entre paquets mal girbats i potser algun bric de vi. Segur que us heu fet enrere quan estàveu a punt d’entrar en un caixer i n’heu vist un de dormint-hi arrecerat, buscant una seguretat que no existeix. Potser no ho heu arribat a pensar, però, si ho féssiu, tindríeu el convenciment que això mai no us passarà a vosaltres. La mala notícia és que no hi ha vacuna per al sensellarisme. La pèssima és que ens pot passar a tots. Els testimonis d’aquest llibre han arribat al carrer per molts camins diferents. Alguns, amb un final inevitable; d’altres, amb una solució dramàtica i sorprenent a una situació domèstica habitual: la droga, el joc, l’alcohol..., però també un mal divorci, un adulteri, una mort propera, una depressió, un bullying. Ningú no està vacunat contra aquesta xacra de la societat. I si fa un any presentàvem la visió de cent barcelonins il·lustres sobre la ciutat, és bo saber què en pensen, com la viuen, els que millor la coneixen: els que cada nit la pateixen i l’estimen.