Unir dos conceptes com són els d'alimentació i espiritualitat és voler desvetllar la fam del qui aspira a donar un contingut més elevat a una funció humana elemental per a sobreviure. I això és possible. Més encara: entrant en l'espiritualitat cristiana, les seves arrels bíbliques ens porten imperceptiblement al llenguatge de l'àpat, del banquet com a expressió d'una comunió del creient amb Déu. La mateixa dinàmica de l'encarnació de Jesucrist explica tota la raó de ser dels sagraments, com a comunicació de la vida divina a través de realitats humanes, corporals, que afecten els sentits.Bernabé Dalmau nasqué el 1944 a Igualada i ingressà jove al monestir de Montserrat. Acabats els estudis eclesiàstics allí mateix, els amplià a Estrasburg, on es llicencià en Teologia i en Dret Canònic. A part d'algunes estades relativament breus a la casa filial que Montserrat tenia a Jerusalem i al monestir castellà d'El Paular i un reciclatge a Roma, ha exercit sempre l'activitat a Montserrat, especial-ment en el camp de les publicacions, l'ensenyament i la pastoral. Col·laborà des dels inicis en la re-vista "Documents d'Església" i n'és el director des del 1986. És autor de diversos opuscles de divulgació religiosa, especialment en el camp litúrgic. Recentment ha publicat Cercar Déu a Montserrat (2012), Les floretes del Papa Francesc (2013), Sant Joan XXIII i la pau al món (2014), L'impacte del papa Francesc (2014), Óscar Romero, bisbe dels pobres (en català i en castellà), Óscar Romero. Diari 1978-1980 (2015), Manual cristià d'autoestima (2016) i El Dol (2017).