Un escriptor vell que veu com el temps se li escurça entrega al seu veí una sèrie de notes amb els plantejaments argumentals de les novel·les que ja no podrà escriure. El jove intenta posar-hi ordre, tot reflexionant sobre les possibilitats de les històries. Així passa a formar part, sense saber-ho, del procés d’escriptura. Testament és l’obra més ambiciosa de Joaquim Carbó. Veiem com els seus dots innats d’observació i la seva passió desmesurada per la fabulació es donen la mà amb tota una polifonia de gèneres i estils, des del relat neorealista fins a la ucronia, des de la novel·la històrica fins al costumisme de barri tan grat a l’autor, tot adobat amb una perspectiva plena de melancolia i nostàlgia.