Nous, d’Albert Mestres (Barcelona, 1960), porta endavant els dos pols de tensió que caracteritzen la seva poesia: d’una banda, el joc amb els registres lingüístics i la forma dels poemes (així en els sonets que obren el llibre i en la sèrie final d’haikus sobre els elements de la taula periòdica), i d’altra banda l’observació intel·ligent de les coses de la vida (i de la mort).

 la gent i el seu paisatge

se’n van demà

sense petjada

més tard s’esfuma

la tinta del poema