Un 28 de desembre va nàixer el meu fill, el primer. No ho sap la meua dona, però d'una manera que sols s'entén amb música, també vaig nàixer jo. Llavors aquell xiquet que un dia vaig desaprendre a ser, va tornar a jugar pel Barri del Roser, va passar amb la banda, va mirar-se l'estiu, el riu, la música i les paraules belles, les senzilles, amb els ulls de comprendre els miracles més grans. Tres anys més tard, va nàixer, com d'un somni bonic, Maria i aleshores, també d'una manera que sols pot explicar-se amb versos que s'entenguen, jo vaig nàixer una vegada més. Maria em dicta els versos a l'orella. Tan sols he de mirar-la pintar per a comprendre'ls i va pintar meduses un matí.