'endemà no es va morir ningú'. Així comença la nova novel·la de José Saramago, una faula sobre la mort ordida sobre un enfilall d'episodis fantasiosos, imatges poètiques, reflexions filosòfiques i anàlisi social, amb l'humor i l'estil literari característics del premi Nobel portuguès. La mort, la mort singular que decideix la fi de cada home, canvia un bon dia els seus mètodes tradicionals en un país indeterminat del planeta i en trasbalsa tot l'ordre social. ¿Què passaria amb les companyies d'assegurances, amb les funeràries, amb l'església, amb els hospitals i amb les residències de la tercera edat si la mort deixés d'actuar? ¿Seria la glòria o el caos? Partint d'una fantasia d'àmbit general, Saramago descendeix al nivell particular i especula sobre la hipòtesi d'una vida sense mort, sobre la possibilitat d'una mort humanitzada que es pugui arribar a apiadar de l'home, o si més no d'un tipus ideal d'ésser humà.