Un llibre que convida a mirar la natura amb ulls nous.Un llibre sobre el temps, un viatge de la infantesa a la vellesa, per mar i muntanya. En cada etapa hi ha un insecte, una cuca que apareix en una paret o en una flor, i que fa possible el transport. Seixanta-un fragments que s?articulen en la novel·la de tres estius: des del xoc d?haver de renunciar als llocs estimats fins als preparatius per tornar al bosc. Inspirada en Maduixes silvestres, la pel·lícula d?Ingmar Bergman, Les cuques convida a mirar la natura amb uns ulls nous. I veure-s?hi a dins com a nen, fill, nebot, net, jove, gran, nòvio, amant, marit, cuidador, pare amatent. També és un bestiari quotidià que retrata amb subtilesa l?escarabat rinoceront dels vespres d?estiu, la mosca que no pot sortir d?una ampolla de cervesa, el borinot que passa l?hivern al passadís, la papallona que busca la clapa de sol, el cuc de l?ampolla de mescal. Finalment, Les cuques és una història de reparació psicològica que comença on s?acaba Travessar la riera, el llibre-testimoni sobre l?experiència de sortir del coma, que ha commogut i ha fet riure molts lectors. De l?obra de Julià Guillamon n?han dit: «En lloc de descriure el món, Guillamon inscriu el seu ésser en el text. No descriu la realitat, la inscriu» (Joan Perucho); «Guillamon és un escriptoràs, i tant que sí. Viu la vida que abans en dèiem natural (ocells, arbres, etc.) i que ara no sé com n?hauríem de dir. Només sé que llegir Guillamon és trobar-se amb el món ple de vida del camp» (Mercè Ibarz); «Part del joc és descobrir quin objecte literari és, una mena de barreja de ficció i records» (David Carabén). Un llibre sobre el temps, un viatge de la infantesa a la vellesa, per mar i muntanya. En cada etapa hi ha un insecte, una cuca que apareix en una paret o en una flor, i que fa possible el transport. Seixanta-un fragments que s?articulen en la novel·la de tres estius: des del xoc d?haver de renunciar als llocs estimats fins als preparatius per tornar al bosc. Inspirada en Maduixes silvestres, la pel·lícula d?Ingmar Bergman, Les cuques convida a mirar la natura amb uns ulls nous. I veure-s?hi a dins com a nen, fill, nebot, net, jove, gran, nòvio, amant, marit, cuidador, pare amatent. També és un bestiari quotidià que retrata amb subtilesa l?escarabat rinoceront dels vespres d?estiu, la mosca que no pot sortir d?una ampolla de cervesa, el borinot que passa l?hivern al passadís, la papallona que busca la clapa de sol, el cuc de l?ampolla de mescal. Finalment, Les cuques és una història de reparació psicològica que comença on s?acaba Travessar la riera, el llibre-testimoni sobre l?experiència de sortir del coma, que ha commogut i ha fet riure molts lectors.De l?obra de Julià Guillamon n?han dit: «En lloc de descriure el món, Guillamon inscriu el seu ésser en el text. No descriu la realitat, la inscriu» (Joan Perucho); «Guillamon és un escriptoràs, i tant que sí. Viu la vida que abans en dèiem natural (ocells, arbres, etc.) i que ara no sé com n?hauríem de dir. Només sé que llegir Guillamon és trobar-se amb el món ple de vida del camp» (Mercè Ibarz); «Part del joc és descobrir quin objecte literari és, una mena de barreja de ficció i records» (David Carabén).