Quaranta dones estan engabiades i privades d'intimitat en un soterrani, sota la vigilància externa d'un grup d'homes armats. Entre elles hi ha una jove sense nom que no recorda el passat i s'alimenta dels records que li transmeten les altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior.

Un dia, després del so d'una sirena misteriosa, les dones aconsegueixen sortir a l'exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de reinventar-se i enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d'incògnites: la llibertat.

Le Monde: «És admirable que un llibre amb un detallisme psicològic propi d'un malson provoqui en el lector sensacions tan intenses.»

Le Nouvel Observateur: «Suggereix l'obra d'un Kafka femení.»

L'Express: «Amb aquest relat commovedor sobre la recerca d'alguna cosa que s'escapa, escrit amb la força d'una imaginació profundament original, fantàstica i, a la seva manera, inquietant i terrible, Jacqueline Harpman signa una obra magnífica.»

Le Quotidien: «En aquesta novel·la, Harpman diu tot el que es pot dir sobre la dignitat i la dificultat de mantenir la humanitat quan ens enfrontem al patiment.»

The New York Times: «Una novel·la postapocalíptica fascinant, per comprendre què vol dir tenir una vida pròpia. Un petit miracle.»

Times Literary Supplement: «Una experiència consistent i apassionant.»

Lucy Scholes, The Times: «Una novel·la que et transporta a un terreny filosòfic molt interessant. Aquesta reflexió enigmàtica i melangiosa, narrada per una veu convincentment alienada, freda i senzilla, és sorprenentment fascinant.»

Megan Hunter: «Una evocació brillant d'un món que pren vida amb esperança i dignitat enmig de la crueltat i l'aliènació. Un testimoni inoblidable.»

Library Journal: «Escrita amb cura, aquesta és una novel·la extraordinària i que convida a una reflexió profunda.»

Booklist: «Bellíssimament escrita.»