Estremida memòria és una peça clau del cicle narratiu que la crítica anomena el mite de Mequinensa. Inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plena Restauració borbònica, retrata l'impacte del crim tant en la col·lectivitat que el va viure aleshores com en la que es veu obligada a recordar-lo al cap de més d'un segle. "Novel·la sobre el temps i la memòria", com va presentar-la Pere Gimferrer, va obtenir el premi Joan Creixells i el de la Crítica Serra d'Or. Ha estat traduïda al castellà i al francès.

Jesús Moncada ha publicat tres reculls de narracions: Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (2000), i tres novel·les: Camí de sirga (premis Joan Creixells 1988, Ciutat de Barcelona 1989, Crítica Serra d'Or 1989 i Nacional de la Crítica 1989), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (premis Joan Creixells 1997 i Crítica Serra d'Or 1998). Bona part d'aquestes obres han estat traduïdes a una vintena de llengües.