En Els idus de març, amb una acumulació de fragments de cartes, informes, i dietaris, Thornton Wilder ens explica els darrers mesos de la vida de Juli Cèsar i de la República de Roma. Wilder amb una paciència de miniaturista, a poc a poc, ens va construint un trencaclosques ple de detalls que ens descriu les relacions humanes i polítiques que acabaren amb l’assassinat d’aquell que molts consideraven gairebé un déu vivent. Malgrat que el que ens construeix Wilder és una ficció, és remarcable com, utilitzant un format epistolar, per natura desmanegat i fraccionat, aconsegueix crear una història viva i intensa que reflexiona sobre la grandesa, l’ambició, els límits del poder i la fi dels somnis. Un clàssic inqüestionable de la literatura del segle vint.

“Incloc en aquesta tramesa setmanal una mitja dotzena dels innombrables informes que, com a Pontífex Suprem, rebo dels àugurs, els endevins, els aeromàntics i els criadors de pollastres. Incloc també les ordres que he dictat per a la commemoració mensual de la Fundació de la Ciutat.

¿Què hi puc fer? He heretat aquesta càrrega de superstició i d’absurditats. Governo una quantitat incomptable d’homes, però he de reconèixer que estic governat per ocells i tronades.”

“Ja no sento cap compassió immediata quan em trobo una d’aquestes innombrables persones que arrosseguen al seu darrere una vida desgraciada. I de cap manera intento excusar-les quan veig que ja ho han fet elles mateixes, quan les veig assegudes en un tron imaginari de la seva creació, excusats, absolts, i llançant improperis contra el misteriós Destí que les ha maltractat, mentre s’exhibeixen com a víctimes en estat pur.”

Quan Thornton Wilder (1897-1975) s’abocà a escriure Els Idus de Març (1948), re-connectant amb els mesos que passà a Roma estudiant arqueologia als vint-i-tres anys, ja era famós. Havia escrit La Càbala (1926) i El Pont de Sant Lluis Rei (1927), pel qual rebria el seu primer premi Pulitzer. Havia escrit també, multitud d’obres de teatre, entre elles, Our Town (1938) i The Skin of our Teeth (1942), que li valdrien dos premis Pulitzer més. Després, cap a la fi de la seva vida, vindrien dues cèlebres novel·les més, The Eight Day (1967) i Teophilus North (1973). Wilder fou un tità de la literatura, una figura enorme que no tingué por a experimentar amb tot tipus de temes i formats narratius.