• Aquesta biografia curta del general Prim ofereix un retrat complet i revelador d’un home de caràcter que mai no va deixar indiferent a ningú. Joan Prim i Prats (Reus 1814 – Madrid 1870), marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc i Gran d'Espanya, va ser president del Consell de Ministres després d’una llarga carrera política que el va portar a Mèxic, Puerto Rico, Londres, París i fins a la Guerra de Crimea. General gallard, diplomàtic hàbil, polític honest, patriota català, espanyol convençut, liberal progressista, antirepublicà, home d’una retòrica proverbial, visionari fora de lloc, va posar els cinc sentits en tot en el que es va implicar; va ser un apassionat del que considerava que era bo i just i, en favor d’aquests ideals, no es va arronsar mai. Potser va pecar d’immodèstia o potser va ser massa innocent de pensar que podria arrossegar tothom al seu bàndol amb esforç i perseverança. Potser li va faltar mà esquerra per moure’s en una època apassionant i rocambolesca com ho va ser el segle xix. És clar que algun dels capítols més significatius, el devem justament a ell.

Arnau Cònsul Porredon (Barcelona 1976) no és ni periodista, ni historiador, però escriu regularment per a la revista Sàpiens des dels primers números, i de manera puntual a Descobrir Catalunya i Serra d’Or. Va ser crític literari del suplement «Cultura» de l’AVUI i ha publicat un parell de títols amb la intenció de fer planera la història del país: Els diaris de Pascal. Els documents (Pòrtic, 2007) i La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), en col·laboració amb Josep Termes (Pòrtic, 2008). És coautor, amb l’historiador Àngel Casals, del pròleg i els tres annexos de la novel·la de Daniel Defoe, El capità Carleton. Un militar anglès a la Catalunya del 1714 (La Mansarda, 2013). Va ser editor adjunt de les editorials Proa i Pòrtic, va col·laborar amb Catalunya Cultura i prova de dinamitzar el panorama literari al seu poble, Sant Just Desvern