Una escriptora es refugia en l?alcohol després d'haver deixat enrere una infància difícil i una joventut díscola. La Nora, d?una generació més gran i que li fa les feines de casa, també ha tingut una vida plena de circumstàncies dramàtiques des que la van deixar en un orfenat. Totes dues escriuen, cadascuna a la seva manera, sobre el seu passat, sobre la seva relació, sobre el que viuen. I, trenada amb les seves històries, una tercera veu que es postula com a autora narra experiències pròpies que s'infiltren en la novel·la i en les seves protagonistes. 

Fent gala d'una capacitat evocadora d?excepcional sensualitat i vivesa, Raquel Ricart ha escrit la que és fins ara la seva novel·la més rica i complexa i ens transporta a unes vides en lluita marcades també per les lectures de Jean Rhys a Agatha Christie, de Lucia Berlin a Selma Lagerlöf, entre moltes altres. Tres línies narratives, tres veus que s'entrelliguen i emmirallen entre elles per donar a llum una corprenedora història d'amistat, supervivència i perdó, profundament emocionant i escrita amb una llengua deliciosa, extraordinària. 

(Bétera, 1962) és escriptora. En la seva prolífica trajectòria ha escrit novel·les juvenils que han guanyat diferents premis (Van ploure estrelles, El quadern d’Àngela, En les mars perdudes), novel·la negra (Un mort al sindicat) i ciència-ficció (El ciutadà perfecte). Ha coordinat i participat en llibres col·lectius (Entre dones; La improbable vida de Joan Fuster). També ha col·laborat amb articles a la revista El món d’ahir. Guanyadora del Premi Andròmina de narrativa amb Les ratlles de la vida ―que també va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de Creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València― i del Lector de l’Odissea per El temps de cada cosa, torna a l’escena literària amb El dit de Déu, la seva novel·la més personal, una destil·lació de vivències pròpies i alienes.