El compromís no és un valor de moda, tampoc no és una paraula a l’alça ni en els discursos polítics ni en els ètics. Unes dècades enrere, en canvi, era una paraula molt usada i sempre amb connotacions positives. Comprometre’s és, en sentit estricte, contribuir, des del propi talent personal, a una causa més gran que el propi jo, a fer realitat un somni col·lectiu. És aportar el petit gra de sorra a l’obra comuna. En el cor de l’ètica del compromís, hi ha un missatge d’esperança; no una quimera buida, ni una il·lusió sense base real. Viure és comprometre’s, però no tot compromís val el mateix, ni mereix el mateix respecte.