Una novel·la fantàstica que ens descobreix un món futur que podria ser el nostre

Som al segle XXIII. S'han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Una societat gairebé perfecta, si no fos per les contínues i devastadores inundacions que assolen la Terra. El Bekele Jenklin, un físic víctima del canvi climàtic, proposa una solució radical: suprimir els mars i els núvols. La humanitat té dret a defensar-se de les agressions de la natura. Acabarà essent acceptada la seva idea demencial i demagògica?

Diatomea és una novel·la plena d'imaginació, intriga i aventura en què Núria Perpinyà fa un nou gir en la seva carrera brillant i, en una original aposta per la literatura fantàstica, ens descobreix un món que podria ser el nostre: amb empresaris corruptes, polítics populistes, científics il·luminats i uns resistents que, com la Fronei, lluiten pels oceans entre la tristor i l'esperança, per tal que el planeta continuï essent profundament blau.

«Cau una gota... i una altra... i una altra... Plou dins de casa i dins de mi. Gota, silenci, gota, silenci. Tot s'enfonsa dins una lletania que no calla. Res no em protegeix. Soc a mercè de la mala sort i de la natura més odiosa. Caminem per les habitacions convertides en piscines d'un pam d'alçada; aquesta nit o demà pot pujar més...».

Núria Perpinyà (Lleida, 1961) és autora de les novel·les Un bon error (1998); Una casa per compondre (2001); Mistana (2005), que va rebre el Premi de la Crítica de narrativa catalana; Al vertigen (2013) i I, de sobte, el paradís (2018). En teatre, ha publicat Els privilegiats (2007), Els Cal·lígrafs (2011) i El vici (2018).

Especialista en literatura moderna i contemporània i en l'obra de Gabriel Ferrater, és professora de Teoria i Literatura Comparada a la Universitat de Lleida. Ha editat l'antologia Àlbum Ferrater (1993) amb Jordi Cornudella i és autora de Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997). Ha publicat també Más que una máquina (2012), La cadira trencada. Teatre català d'avantguarda (2019) o Caos, virus, calma. La Teoría del Caos aplicada al desorden artístico, social y político (2021), entre altres assaigs.