Un relat sobre un grup de joves que ja veuen de prop una adultesa que no els agrada. El refugi? La droga i la festa que es pot allargar dies i dies. Inspirada en el temps de la ruta del Bakalao però podria passar ara. Molt molt ben escrita, l’he llegida pràcticament d’una tirada. Sorprèn la maduresa literària de l’autora. Quin gust! Dos fragments que m'han fet de mirall: “Té la sensació que encara no ha fet res que valgui la pena i que està corrent una cursa de fons (...) esperant que vingui un àrbitre (...) i digui, va, ara sí! Ara correu de veritat, a morir! I que llavors serà quan tot rodarà” (p. 37) “Això d’estar-me tantes hores amb gent amb molts més anys que jo em permet intuir com seré als quaranta, als cinquanta i als seixanta. Veig el meu futur en una espècie de forat de cuc que l’univers no ha tingut prou cura en amagar i faig el possible per aprofitar-lo” (p. 39)