Publicat el 1968, "Teoria de la sensibilitat" va alterar les bases de pensament sobre l'estètica en assenyalar com el marc de les estètiques en ús s'havia revelat insuficient i era necessari introduir el context social dins de la reflexió estètica. Amb els anys no ha deixat de guanyar prestigi i s'ha convertit en un assaig clàssic i plenament vigent."Teoria de la sensibilitat" mostra de quina manera l'art i l'estètica d'avantguarda van intuir aquesta transformació i ampliació dels problemes estètics del nostre temps, per bé que pretenien resoldre'ls sense superar el marc de les formes de l'art tradicional. Davant de les fórmules estètiques conservadores i tradicionals, hereves de la sintaxi artística del Renaixement, Xavier Rubert de Ventós assenyala els factors que n'haurien de provocar la superació i també els indicis d'una nova sensibilitat que tendeix a un art implicat, arrelat a les necessitats del context i útil a la vida diària.