La cura és un pilar essencial de la civilització, però no dels interessos de la política. La cura ha quedat menystinguda i relegada a l’àmbit privat i en mans de les dones i altres grups marginalitzats.

A Qui se’n cuida?, Tronto explora la «crisi de la cura» a les societats industrials, i observa que el mercat lliure converteix la cura, i les persones que la donen i la reben, en subjecte d’explotació. A través de l’anàlisi socioeconòmica, qüestiona el mantra de la mercantilització de la cura, i insta que repensem qui n’és responsable i que reconeguem el paper fonamental de les institucions per garantir que qui necessita la cura en rebi. Tronto recomana que el treball de cura sigui considerat com una responsabilitat governamental per tal de fer-lo més valorat, més segur i més democràtic.