La resistència armada antifranquista va representar el major esforç que hi haguè per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats, incorporats des de l’interior i enviats des de França (especialment pel PCE), pretengueren bastir un projecte armat per restaurar la República. Significant tant la consagració del compromís antifranquista d’exiliats o represaliats com un refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicà esperances, grans expectatives i enormes i valuoses pèrdues.

L’objectiu de la present obra, és efectuar un anàlisi de l’AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de l’òptica territorial i del component humà que integrà i col·laborà amb l’Agrupació. El caràcter i la procedència dels integrants, així com el procés de formació d’aquella resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferències respecte les altres agrupacions armades antifranquistes. Així, a més d’analitzar la seva formació, s’exposen les característiques de l’espai territorial rural, dispers i muntanyós on s’assentà i es nodrí l’Agrupació, plantejant la incidència de la conflictivitat agrària haguda i la complexa relació entre el camperolat i els guerrillers. Es rescata aquesta gent anònima que integrà l’AGLA, a partir d’un anàlisi exhaustiu de la seva heterogènia composició interna i de les variades trajectòries i perfils dels seus membres. Junt a ells, s’analitza el polièdric paper assumit per la població civil (tant masculina com femenina), particularment masovers, vital en el naixement, consolidació i final de les partides, així com les formes i els efectes d’una repressió antiguerrillera que degollà l’Agrupació i trasbalsà enormement el territori.

Raül González Devís (Castelló de la Plana, 1981) és professor de Geografia i Història i doctor per la Universitat Rovira i Virgili. Especialitzat en la resistència armada antifranquista i en procesos de violència política, les seves línies de recerca l’han portat des de la dictadura de Primo de Rivera al franquisme; també ha treballat sobre la didàctica i l’ensenyament de la història, així com en estudis locals i comarcals centrats en les comarques del nord del País Valencià. És autor del llibre Tragèdies Silenciades. Repressió franquista i maquis en les comarques del nord del País Valencià, així com de diferents articles i col·laboracions en obres col·lectives.