Any 1946. Barcelona. En Miquel Riera viu atrapat a la postguerra, en una batalla interna constant: el seu interior li diu que lluiti, que denunciï el feixisme i la censura del diari pel qual treballa, però el seu instint de supervivència i els seus traumes el confonen en una xarxa més de periodistes adherits al règim. Més un supervivent que un heroi, en Riera regala al lector les seves vivències, les de la seva família, les de la seva època, les d’uns anys de terror i fam en què els camins estaven marcats: fugir, lluitar o ser confós entre la multitud com un més.