L'estat de la qüestió més recent sobre el procés de romanització i la seva herència històrica a l'Urgellet (Alt Urgell) i al Principat d'Andorra.

L’Urgellet i Andorra formen part d’un antic país històric. Tradicionalment, la plana de la Seu d’Urgell ha estat l’epicentre d’aquest territori, cruïlla d’antics camins que comunicaven amb la Cerdanya, el Pallars, les valls andorranes i les valls de Cabó, Alinyà i Nargó. Les dues principals vies de comunicació eren el camí Cardoner, que connectava el país amb l’actual Catalunya central, i la Strata Ceretana, que des de la capçalera del Segre menava vers la ciutat d’Ilerda. Ambdues vies van ser reaprofitades i millorades pels romans quan van conquerir el país i van sotmetre la població indígena a un lent, però efectiu procés d’aculturació que va acabar forjant un territori romanitzat, tant culturalment com lingüísticament. Tanmateix, l’important nombre de topònims preromans conservats ha fet plantejar la possibilitat d’una pervivència lingüística i cultural del substrat indígena anterior a l’arribada de Roma. El llibre que teniu a les mans intenta explicar i divulgar les fonts i les evidències arqueològiques que permeten conèixer com era aquest antic país antic i com es va produir la romanització a l’Urgellet i a les Valls d’Andorra.