Durant l’edat mitjana, l’Església va basar el seu poder terrenal en l’anomenada donació de Constantí ("Constitutum Constantini"), un decret en virtut del qual l’emperador, en traslladar la seu de l’imperi a Constantinoble, feia donació al papa Silvestre I dels territoris que conformaven l’imperi romà d’Occident. Gairebé mil anys després, Lorenzo Valla, armat només amb l’escut de la veritat i amb els dards punyents de la història i la filologia, va demostrar de manera inequívoca la falsedat del document i féu sortir a la llum, gràcies a aquest llibre, un dels enganys més sòrdids i vergonyosos de la cúria romana.