La Mariette, amb el seu parlar afable, natural i planer, ens explica facècies de Josep Llorens Artigas i ho estructura amb el fil conductor de cinquanta-cinc fotografies on surt el seu pare, sempre amb alguna cosa al cap, un barret, una gorra o, fins i tot, uns estalvis enormes de vímet, com una corona de sant d?Olot. Palla, feltre, pèl de castor, llana, peluix de seda, punt de ganxet conformen un repertori divertit, com si es tractés d?un espectacle de varietats en què l?actor principal entra i surt, canviant cada vegada d?imatge, com Fregoli, que tant delectava Brossa i Tàpies."Amb il·lustracions de l?Anna-Lina i un petit comentari per a cadascuna. Aurora Gasull va accedir a ajudar-me per posar en ordre tot aquell recull, i Àlex Susanna em va donar la idea per al títol. Tot escrivint, em vaig anar engrescant i així és com, finalment, les anècdotes que havia sentit explicar al meu pare s?han anat barrejant amb els records de la meva vida, més que no pas amb els barrets". (Mariette Llorens)Josep Llorens Artigas (Barcelona, 1892-1980) fou un ceramista i crític d'art català. Pel que fa a la seva formació artística, aquesta s'inicia l'any 1907, quan compaginava el treball de comptable amb l'assistència a les classes nocturnes de dibuix. La seva formació continuà aproximadament entre 1915 i 1920 a l'Escola Superior de Bells Oficis, on frequ?entà grans figures de l'art del moment com Joaquim Torres García, Antoni Gaudí, Antoni Serra i on conegué i inicià una llarga i fèrtil amistat amb Joan Miró. Inicià la seva carrera de crític d'art el 1917, tot col·laborant a La Veu de Catalunya a petició de Joaquim Folch i Torres, amb qui treballà de manera regular fins al 1919. També publicà articles de crítica d'art a altres revistes especialitzades, com Vell i Nou, Gaseta de les Arts, La mà trencada, Ceràmica industrial i artística, Mirador, Art, Ariel, entre altres. La seva filla, Mariette, també és artista i ceramista.