Escometre, com anar a la batalla, aquí i allà, la guerra com a fons. Escometre, com saludar, conversar, l?amistat i l?amor com a tema. Així doncs, es poden organitzar les escomeses en dues direccions oposades, contradictòries, com si hi hagués una solució de continuïtat entre la pau i la guerra, l?amor i la violència, l?empatia i la indiferència, la poesia i el terror. Entre l?amor i la mort sempre s?ha jugat una partida transcendental amb la lletra com a metàfora de la vida. Car d?aquestes escomeses ?lluitant en el temps i en l?espai? germina l?únic discurs capaç d?atènyer el punt de confluència on s?aboleix l?adversitat. Ricard Ripoll Villanueva (Sueca, 1959) és escriptor, traductor i professor de Literatura Francesa a la UAB. Dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives (GRES). Ha publicat una dotzena de llibres de poesia, entre els quals "El món s?acaba demà" (Premi Manuel Rodríguez Martínez ? Ciutat d?Alcoi 2020) i "Fènix" (Premi Vicent Andrés Estellés de València 2022). És autor de la novel·la "L?espai dels impossibles" i del llibre d?aforismes "Antibiòtic. Aforismes per a un temps de crisi". També ha traduït obres d?autors com Robert Desnos, Bernard Sesboüé, Georges Bataille, Lautréamont, Larry Tremblay, Élise Turcotte i Amin Maalouf. La traducció de l?"Obra completa" de Lautréamont li va valer el Premi Cavall Verd ? Rafael Jaume de traducció 2006. És membre del PEN Català i soci de l?Associació d?Escriptors en Llengua Catalana.Una encertada reflexió sobre el temps i la necessitat d'alimentar les passions