El lloc més segur pot ser també el més perillós, on habiten persones queesdevenen, alhora, refugi i tempesta. Arundhati Roy va créixer entre elssilencis i la cridòria, amb una figura materna admirada per la comunitat—innovadora en l’àmbit de l’educació, activista pels drets de les dones...—,però que amb els fills «gastava una agressivitat de gàngster». Als divuitanys va marxar de casa «no perquè no l’estimés, sinó per poder continuarestimant-la». Dels sentiments contradictoris que li han condicionat l’existència,neix aquesta obra. Amb ambició narrativa, passió i claredat política,aquestes pàgines radiants, honestes i inesperadament plenes d’humor sónun cant a les relacions que ens marquen i a la força d’una dona que va trencartotes les convencions. És el llibre que Arundhati Roy confessa haverestat escrivint «tota la vida».Arundhati Roy és l’autora de les novel·les El Déu de les Petites Coses, guanyadora del Premi Booker l’any 1997, i El Ministeri de la Felicitat Suprema, que va ser seleccionada per a la llista preliminar del Premi Booker el 2017. També és autora de diverses obres de no-ficció, entre les quals destaquen My Seditious Heart, Azadi i, més recentment, The Architecture of Modern Empire.