Salvador Dalí és conegut principalment com a pintor, però la seva producció artística es va expandir a altres disciplines, particularment l'escriptura. En aquest llibre s'examina la seva obra escrita en relació amb Friedrich Nietzsche. L'objectiu d'aquest estudi és fer una lectura de Dalí que confronta la seva obra amb la seva ilolimitada ambició existencial i, en el procés, proposar una definició particular del superhome nietzscheà. Es proposen tres capítols temàtics: acumulació, afirmació i generositat. En el primer, es mostra la manera com Dalí va integrar la totalitat de les seves experiències en la seva obra autobiogràfica. El segon se centra en la capacitat d'afirmar tot allò acumulat, amb el llançament dels daus de Zaratustra com a instrument per entendre el mètode paranoicocrític. En el tercer capítol, es defensa que la generositat és una conseqüència lògica de les dues etapes anteriors i, finalment, es mostra com l'autoelogi pot conduir a aquesta generositat.