Aquest treball reconstrueix l’evolució de l’ús del català des del punt de vista de la història social, una disciplina basada en els factors demogràfics, econòmics i de tota mena que han condicionat la vida de les persones en el passat i que té una translació a la llengua quan s’ocupa de la consciència col·lectiva. L’existència –o l’absència– de la consciència de parlar una llengua pot ser decisiva a l’hora d’entendre les vicissituds viscudes per una comunitat lingüística.